A continuació, us deixem amb la entrevista que hem fet a l’Oriol Mena i Valdearcos, pilot de motociclisme català que ha destacar en les modalitats d’Enduro i ral•li raid. Al llarg de la seva carrera ha aconseguit un campionat del món en la categoria EJ, tres victòries al Junior Trophy dels ISDE, 14 campionats d’Espanya -tant en la modalitat d’Enduro com en la de Cross i 17 de Catalunya d’enduro. Pel que fa als raids, ha competit al Ral•lo Dakar des del 2018. L’any 2021 va penjar les botes de la motos i es va retirar dels campionats de motociclisme. Tot i així, segueix molt vinculat en el món del motor i ens ha regalat aquestes paraules. 

Què i qui t’ha portat a formar part de les 24 Hores?
Des de ben petit que jo i el meu pare anàvem a veure la sortida i després menjàvem un entrepà junts a la nit i l’endemà l’arribada. Recordo perfectament el primer circuit que vaig veure de les 24 Hores, la recta d’asfalt allà darrere del Camp de Futbol de Lliçà d’Amunt. Aquesta cursa sempre m’ha marcat i m’agrada moltíssim i un dia vaig decidir amb el meu pare que era hora de competir, el primer any que les vaig córrer va ser el 2001. I des d’aquell dia, aquesta data de primer de setembre sempre està marcada en el meu calendari.

Què són per a tu les 24 Hores? Com les descrius?
Per a mi les 24 Hores ja no només és una cursa de motos, també és ambient familiar. Durant 365 dies de l’any vas provant coses perquè la moto sigui més competitiva i fiable. Avui en dia, la fiabilitat de la moto és un punt molt fort, ja que avui en dia hi ha molt poques motos que es retiren per errors mecànics. Per a mi és la cursa familiar, són entrenaments amb els pilots, quedar en el garatge de casa, preparar la moto durant molts mesos… Tenir aquell neguit constant de saber si hauré fet bé la moto o no.. És una cursa molt agradable.

Defineix les 24 hores amb tres paraules?
Per a mi: úniques, una cursa que et posa a prova i et fa treure valors teus que ni tu tan sols saps. I finalment, potser dir que és traïdora perquè és una cursa que si no et sap administrar bé, la comences molt fort, però que potser no l’acabes.

Quin és el millor moment de la cursa?
El millor moment per a mi és quan creues la línia de meta, les 7 de la tarda, independentment de si el resultat és bo o no. Òbviament, si has competit bé i has fet bé les coses, el resultat és bo. Però si has fet bé les coses i el resultat no és l’esperat, només et queda felicitar els que ho han fet millor que tu. I potser també, la nit, quan comença a sortir el sol, tot i ser una hora crítica pel cansament acumulat.

Una anècdota que sempre recordaràs:
L’any 2015 anant líders amb 5 voltes de diferència vam trencar el pistó i els segons ens van atrapar, vam poder canviar el pistó molt ràpid. Però els segons ens van treure tres voltes, la remuntada va ser èpica i vam poder guanyar la cursa. Sempre recordaré el moment.

Com veus el futur de l’esdeveniment? I les joves promeses?
Jo el veig bé. Ara heu canviat de zona i circuit, esteu a Can Montcau. Jo només espero que les institucions us segueixin donant suport al màxim i poder conservar el lloc actual i no haver de fer més canvis. Les noves generacions i promeses corren moltes curses durant tot l’any i en els diversos clubs, i això pot ser un canvi d’aires a l’esdeveniment. Jo considero que està molt bé el canvi generacional que s’està fent, i també, en l’àmbit de Direcció de Cursa que esteu preparant i treballant.

Com et prepares la cursa? Quin és el secret d’aguantar 24hores sobre una moto?
Aquest any no m’he preparat gens, i els últims anys tampoc.. (riu). D’ençà que vaig baixar de la moto, mantenir un nivell d’entrenaments com el que tenia abans és impossible. Abans em dedicava a córrer moto, ara tinc família i soc copilot de cotxes, i el contracte d’aquest, no em permet fer segons quines activitats físiques, com sigui anar amb moto, esquiar. Amb un marge de temps abans de les carreres programades en el calendari per tal de no lesionar-me. Així que ara, vaig amb moto quan puc i em ve de gust i sobretot, esperar que no em coincideixi amb cap més cursa. I el secret per aguantar les 24 Hores, no us el diré. (riu) No, és broma. Per a mi tot està a la ment. Has de tenir un cap molt fort, no es guanya el matí, ni a la nit.. Has de saber gestionar-te molt bé i tenir sempre reserves per si cal collar en algun relleu i obrir avantatge amb el competidor. No hi ha secrets és mantenir el ganivet a la boca des del principi fins a l’arribada. Per a mi és un esprint i ja no és tanta resistència, els equips es preparen molt i hi ha molt bona preparació física i pilots que venen de competicions i saben perfectament gestionar-se les emocions i la màquina sota seu.